Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona
Discriminación por Salud Mental

Il·lustració © Francesc de Diego

     Des de la Federació Veus ens posicionem davant les declaracions de Lluís Mont, metge de l’Hospital Clínic de Barcelona, i la seva apologia de la violència contra les persones amb un diagnòstic de trastorn mental. A continuació us deixem la carta enviada al Sr. Joan Giner, Diputat per Catalunya Sí que es Pot i membre del Grup de Treball sobre la Utilització per la Policia de Pistoles Elèctriques de la Comissió d’Interior.

     “Benvolgut Sr. Giner:

     Des de la Federació Veus voldríem agrair la seva predisposició a escoltar l’opinió dels afectats en primera persona en el cas de patir una crisi d’extrem patiment mental i haver de ser atesos per les forces de seguretat.

     Patir una crisis és una experiència traumàtica per se. A vegades es genera en un context familiar hostil i esquizofrenògen, altres per consum de tòxics, però sempre és causada per una biografia, on el trauma i les ferides d’un passat han deixat un buit, que acaba omplint-se de símptomes. A tot plegat hem de sumar un present, on la soledat, la manca de recursos d’autogestió, la desconeixença del que li està succeint i la pobre resposta de la xarxa de Salut Mental, redueix considerablement les perspectives d’un futur i una recuperació. Relacionar aquests fets amb la violència només es fruit de la falsa creença -existent al imaginari col·lectiu- que vincula patiment mental i actes violents.

     La violència interpersonal, ja sigui física, sexual o psicològica, no és simplement un símptoma o una manifestació psicopatològica, sinó més aviat un fenomen recíproc e interactiu que sorgeix en el context de les relacions socials. Normalment, les persones que relacionen violència i problemes de salut mental obliden que la primera es un acte voluntari, una estratègia no lligada als impulsos i les emocions.

     La O.M.S. és clara al respecte: només un 3% de la població diagnosticada amb un trastorn mental esdevé perillosa (una taxa més baixa que la de la població teòricament sana, que es situa entre el 7 i el 9%). Les persones amb un trastorn mental habitualment som maltractades, fet que agreuja el nostre aïllament. Altres vegades som criminalitzades o estigmatitzades, malgrat que és molt més habitual que ens auto-agredim, que no pas dirigim la nostra agressivitat contra un altre.

     La proposta que ha sorgit en els últims dies al Parlament, aconsellant reduir-nos en cas de crisi amb una pistola elèctrica, ja sigui a la llar o als centres mèdics, escau una altra vegada en els mateixos errors que han dificultat el tractament i la recuperació de les persones amb trastorn mental durant les últimes dècades. Errors com la inversió equivocada de recursos, la manca d’assistència a la llar (assertiva-comunitària), el debilitament del vincle terapèutic, la manca d’una xarxa social (Grups d’Ajuda Mútua), la gairebé inexistent formació de professionals i membres dels cossos de seguretat, per part de persones que hem patit en primera persona un ingrés forçós, dóna com a resultat una major criminalització dels afectats, un augment de l’estigma, la invisibilització i cosificació de la persona que pateix, i la vulneració dels seus drets com a ciutadà i esser  humà.

     Per acabar, només volem recordar que la coerció mai esdevindrà terapèutica, en qualsevol cas esdevindrà iatrogènica. Anys de teràpia poden quedar en res per una mala resposta davant d’una crisi. Com ve ens recorda el Síndic de Greuges, no podem fer altra cosa que desaconsellar imperativament l’ús desproporcionat de la violència amb persones que estan patint.

     Atentament,

Federació Veus – Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona

Ara pots adherir-te al:

Manifest per la Prohibició de les Pistoles Electriques

.