Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona

El paper de l’usuari de salut mental, dels centres psiquiàtrics i de l’infermeria, van ser els eixos centrals d’un intens col·loqui durant la presentació del llibre“Buenos diasmanicomio ¿dígame?”, d’Isabel Márquez i Isabel Cabellos a la Casa del Llibre de Barcelona.

Les autores i infermeres de l’àrea de salut mental, van estar acompanyades per Raúl Velasco, escriptor i periodista; Martín Correa; coordinador de Ràdio Nikosia i doctor en Antropologia Mèdica; Francisco José EiroàOrosa, professor de la UB, psicòleg i vocal de la Federació Veus; i Antonio Vaquerizo, especialista en infermeria de Salut Mental en l’hospital Benito Menni CASM.

Velasco va senyalar que “el paper de l’infermer en salut mental va ser relegat a un segon plano en l’estructura de poder”. Per tal motiu, l’escriptor i ex membre de Ràdio Nikosia invita a reivindicar el paper dels professionals que “han de donar i aportar molt”. Per la seva banda, el doctor Francisco Eiroà va posar sobre la taula que seguimos sin demostrar que la mejor medicina para una persona en crisis sea un lugar cerrado. Es verdad que hay situaciones en las que es positivo, pero los que hemos estado en un psiquiátrico, a veces creemos que el ingreso se trata más por motivos de control, como es la toma de medicación etc.

Martín Correa va destacar que “la mayor riqueza del libro tiene que ver con que uno se para a pensar en el papel de la enfermería, perquè fan una mirada sobre la seva experiència en un centre de psiquiatria durant els últims 30 anys. En aquest sentit, l’especialista Antonio Vaquerizo va resaltar els canvis que ha experimentat la psiquiatria en els últims 30 anys. “Desde la reforma psiquiátrica del 77 ha habido muchos cambios, pero todos somos hijos de nuestra época. En 2017, el 67% del presupuesto de psiquiatría ya estaba dedicado al ámbito comunitario, y el 38% se encuentra en los hospitalesEs un dato importante para decirnos a dónde vamos”.

La visió de Isabel Márquez i Isabel Cabellos

Les infermeres i autores del llibre, Isabel Márquez i Isabel van exposar els motius i objectius del seu llibre “Buenos días,  manicomio, ¿dígame?”.

Márquez va resaltar que durante todo mi tiempo profesional he vivido mucho dolor y mucho sufrimiento. menudo se proyecta una imagen de un psiquiátrico como un sitio oscuro. Hoy no es así. Es una unidad donde hay una gran variedad de patologíasCabellos va dir que el seu objectiu amb el llibre era obrir la porta del psiquiàtric i treure predujicis.

Després es va obrir un debat amb el públic assistent entre el qual hi havia persones usuàries de salut mental i del col·lectiu en primera persona que li van plantejar a les autores el perquè de la utilització del terme malaltia mental al seu llibre, al que van respondre que ho feien amb la intenció de normalitzar el terme. Això, va a derivar en un debat on es va parlar de temes com el tractament del suïcidi, les alternatives a les contencions mecàniques, de l’evolució de la psiquiatria i de la necessitat de treure de manera definitiva la paraula malaltia mental per trastorn o diagnòstic amb experiència pròpia.