FEDERACIÓ VEUS

Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona

Principis

  • Acceptar que escoltar veus (així com les experiències relacionades amb aquest fenomen) són experiències humanes vàlides.
  • Respectar el marc d’entesa i creences que té cada persona sobre les seves pròpies experiències.
  • Fomentar i permetre la seguretat i el benestar de tots i totes.
  • Promoure l’esperança.
  • Crear espais segurs on acudir i compartir experiències, i establir una xarxa de connexió més profunda.
  • Creure en la capacitat de recuperació i la capacitat de cada persona per prendre el control de les seves experiències i recuperar-se.
  • Treballar en col·laboració i de manera inclusiva amb altres serveis per desenvolupar el coneixement i l’ús d’estratègies holístiques orientades a la recuperació.
  • Fomentar i donar suport a la autodeterminació i empoderament.
  • Encoratjar els treballadors de l’àmbit de la salut mental, a les famílies i als amics a unir-se i convertir-se en els nostres aliats.

Història

En essència, l’enfocament de Hearing Voices va néixer d’una conversa entre dos experts; un d’ells, un expert de professió, i l’altra, una experta per l’experiència. El professor Marius Romme i la seva pacient, la escuchadora de veus Patsy Hage, juntament amb Sandra Escher van ser els fundadors del moviment de escoltadors de veus; i gràcies a les seves accions i valor, sumat als de moltes altres persones, ha estat possible que milers de persones arreu el món es puguin beneficiar d’aquesta manera d’afrontar l’escolta de veus.

El 1987, a Maastricht, Països Baixos, el professor Marius Romme, psiquiatre social i Patsy Hage, escuchadora de veus, van acudir a la televisió holandesa amb el suport de la periodista Sandra Escher per parlar de l’escolta de veus i demanar a les persones que escoltaven veus que es posessin en contacte amb ells.

Seguint el programa de TV:

  • 750 persones van respondre
  • A partir d’aquest grup, 450 persones havien sentit veus
  • 300 d’elles no les podien suportar
  • 150 eren capaces de manejar-les

La investigació que va seguir a aquests resultats va donar lloc a la creació a Holanda de la Fundació Resonance; el primer grup d’autoajuda vinculat a l’escolta de veus. Això va portar a la celebració de la primera conferència sobre escolta de veus a Maastricht, Holanda, al 1988, amb l’objectiu de donar a conèixer l’experiència de l’escolta de veus; el que finalment va conduir a la creació d’un moviment mundial que treballa per donar suport a la recuperació d’aquells que pateixen per l’escolta de veus.

En veure el que s’havia aconseguit a Holanda, el treballador de desenvolupament comunitari Paul Baker va portar l’enfocament al Regne Unit, al 1990. Només 13 persones van acudir a la primera conferència sobre escolta de veus del Regne Unit a Manchester. No obstant això, l’interès es va multiplicar ràpidament a mesura que els propis escoltadors van recollir el guant. Avui en dia hi ha més de 190 grups de veus només al Regne Unit.

Al voltant del món, grups de escoltadors de veus es reuneixen i parlen, compartint punts de vista i estratègies per recolzar-se els uns als altres, explicant les seves històries i explorant maneres per treballar amb (en lloc de contra) les seves veus, amb l’objectiu de reclamar el control i reconstruir les seves vides. A molts llocs, aquests grups han florit en petites i grans organitzacions que anomenem Xarxes de Escoltadors de Veus.

Un enfocament diferent

La psiquiatria biològica tradicional ha considerat els fenòmens de l’escolta de veus com “al·lucinacions”, “símptomes de psicosi” o “esquizofrènia”. De fet, habitualment es pensava que el que deien les veus i el significat que aquesta experiència tenia per a la persona implicada, no tenia sentit.

D’altra banda, històricament es pensava que parlar amb algú sobre les veus que escoltava era desaconsejable i probablement reforçava “l’al·lucinació”. El tractament amb medicació era (i encara és) considerat com el tractament de primera línia ofert als escoltadors de veus en el sistema de salut mental per part del model tradicional de psiquiatria biomèdica, i habitualment és recomanat (o legalment aplicat per la força, sota la Llei de Salut Mental de 1999) amb l’objectiu d’eliminar la veu/veus.

No obstant això, des de la perspectiva de molts escoltadors de veus (especialment aquells diagnosticats amb “esquizofrènia resistent al tractament”, això no és sempre tan eficaç com s’esperava.

Fins i tot durant els “tractaments” amb els “més innovadors” fàrmacs antipsicòtics atípics, aproximadament el 50% de les persones amb un diagnòstic d’esquizofrènia encara escolta veus. Tals tractaments sovint produeixen greus efectes secundaris (directes) discapacitants, els quals poden afectar la qualitat de vida de la persona i a la seva salut física. Aquesta combinació de problemes genera un dilema tant als escoltadors de veus com als prestadors de serveis. En resposta a aquest dilema, va emergir el Moviment d’Escolta de Veus.

La investigació col·laborativa entre Romme i Escher amb escoltadors de veus va provocar el sorgiment de l’Enfocament de Hearing Voices. La base de coneixements i estudis que s’ha creat ha canviat significativament la forma en què es comprenen i es respon davant els fenòmens d’escolta de veus avui dia.

Aquestes investigacions han demostrat que escoltar veus és una variació natural de l’experiència humana. Una investigació actual (Beavan, Read i Cartright, 2006) avala estudis anteriors que han indicat que l’escolta de veus és una experiència humana relativament comú, que necessita acceptació i suport (Tien, 1991; Romme i Escher, 1993; Romme i Escger, 1996; Milham i Easton, 1998; Beavan, Read i Cartrigh, 2006; Watkins, 2008; MacCarthy-Jones, 2012)

A més a més, des del principi ha hagut significants investigacions que mostren que hi ha una relació entre passats o recents esdeveniments traumàtics o emocionalment intensos (accident, divorci, mort d’un ésser estimat, maltractament físic o abús sexual, aventures amoroses, embaràs i part) i el començament de l’escolta de veus (Read, 1997; Hammersley, Read, Woodall i Dillon, 20085; Read and Bentall, 2010; Read and Bentall, 2012; Varese et al. 2012) – alguns suggerint 70% d’adults i 85% de nens (Escher i Rome, 2010; Romme i Escher, 2005)

Segons Martin (2000) les indicacions de Romme i Escher per canviar les percepcions arrelades sobre l’escolta de veus que haurien d’emprendre els professionals són:

  • Acceptar l’experiència dels pacients amb les veus
  • Intentar entendre el diferent llenguatge que utilitzen els pacients per descriure el seu marc de referència, així com els diferents llenguatges que usen les veus per comunicar-se.
  • Considerar ajudar l’individu a comunicar-se amb les veus.
  • Estimular el pacient a reunir-se amb altra gent amb similars experiències i a llegir sobre escoltes de veus, amb l’objectiu de disminuir el tabú i l’aïllament.

Font de l’article: Entrevoces

     Des de la Federació Veus ens complau convidar-vos a les Jornades Hearing Voices Barcelona, per tal que conegueu la Xarxa Internacional de Persones Escoltadores de Veus i una manera diferent d’entendre i atendre la salut mental.

Esquizofrenia Gráfica

     El 9 de Novembre, es farà la Taula Rodona: “Navegando el Espacio entre la Brillantez y la Locura, amb Sasha Altman, Will Hall i Martín Téllez; moderats per Raúl Velasco. A les 18h, a La Casa del Mar (C/ Albareda, 1).

     El 10 de Novembre, s’impartirà el Taller: “Apoyo Mutuo y Prácticas de Emancipación Activistas Transformadoras, amb Sasha Altman, a les 17:30h; i el Taller: “Discontinuación del Uso de Drogas Psiquiátricas: Una Guía Basada en la Reducción del Daño”, de Will Hall. A les 19:30h. Ambdós tallers, a l’Espai Josep Bota de Fabra i Coats (C/ Sant Adrià, 20).

     Les Jornades Hearing Voices Barcelona són un espai que ha sorgit del caliu i bullici del 7º Congreso Mundial de Hearing Voices, que es celebra a Alcalá de Henares el 6 i 7 de Novembre.

     Intervoice és una xarxa internacional dedicada a l’estudi, educació i investigació sobre l’escolta de veus, que compta amb centenars de grups en més 25 països. La seva aportació a l’àmbit de la salut mental ha estat essencial per poder pensar el dolor psíquic des d’una perspectiva completament diferent de la que ofereix el paradigma biologista, que a dia d’avui predomina en la psiquiatria i la psicologia. Enfront de les interpretacions habituals que estableixen que tenir al·lucinacions auditives (i altres experiències psíquiques inusuals) és el resultat d’un desequilibri bioquímic (alguna cosa no funciona als nostres cervells) i que el contingut de les mateixes és irrellevant, el moviment internacional de escoltadors de veus planteja que aquestes són una experiència humana normal i no el símptoma d’una malaltia. Per tant, el contingut d’aquestes experiències és essencial per establir un camí real de recuperació, ja que les al·lucinacions auditives estan inserides a la vida de les persones que les experimenten i, sovint, quan tenen una càrrega negativa, no són sinó la reacció a un esdeveniment traumàtic que no s’ha resolt de manera adequada.

     Per pensar aquests temes, comptem amb la participació de:

     Sascha Altman Dubrul, cofundador de The Icarus Project Network, una xarxa de Grups de salut mental i un projecte de comunicació multimèdia nascut fa 13 anys. La finalitat d’Icarus és canviar la forma en què ens referim a les experiències psicòtiques, creant un nou llenguatge i una nova narrativa, lluny del llenguatge clínic que silencia les veritables causes dels patiments. Autor de: “Navegando el espacio entre la Brillantez y la Locura”.

     Proposa el taller: T-MAPS o Mapeja-T, Transformative Mutal Aid Practices (Suport Mutu i Pràctiques d’Emancipació Transformadores) des de l’Activisme. Mitjançant diversos tipus d’aproximacions: narratiu, teatre de l’oprimit, etc., busca la transformació de l’individu. A un context de grup, es treballa en l’elaboració d’un mapa personal que ajudi a navegar en temps de crisi, les relacions personals amb el món.

     Will Hall, membre d’Icarus Project i de Hearing Voices Network a USA, és mestre, consultor i escriptor en Diversitat Mental, amb pràctica de teràpia privada a Portland, Oregon. Ha realitzat capacitacions, consultories en salut mental, trauma, violència domèstica, resolució de conflictes, treball de processos i desenvolupament organitzacional en 8 països. El seu treball i aprenentatge procedeix de la seva pròpia experiència de patiment mental i recuperació. Ha col·laborat en l’elaboració de la guia: “Discontinuación del uso de Drogas Psiquiátricas: Una Guía Basada en la Reducción del Daño”, publicada per The Icarus Project i Freedom Center.

     Martín Tellez, miembro del Proyecto Icaro i la Red Icaria, del comitè de difusió i certificació de Clubhouse Europe, Orientador Laboral en Salut Mental i terapeuta narratiu. Imparteix el taller Grups de Transició de Psicosi basats en teràpia narrativa i filosofia aplicada.

     Junts volem anar una mica més enllà de la desestigmatització en l’escolta de veus i altres formes d’expressió del dolor psíquic. Aprofitem el joc que ens dóna la paraula per defensar l’escolta en si com pas necessari per poder apropar-se a qualsevol realitat inusual o no compartida, sigui aquesta de caràcter psicòtic o no. Cal escoltar la persona que la viu. Sense aquest punt de partida, qualsevol estratègia terapèutica estarà condemnada al fracàs. L’escolta és terapèutica, tant a nivell individual com col·lectiu. Escoltar i ser escoltat són dos camins que porten a la comprensió del propi dolor i del dolor dels altres.

Assemblea-Matissos     Des de la Federació Veus ens complau informar-vos que ahir dijous 15 de setembre va tenir lloc a Barcelona la nostra Assemblea General Extraordinària, la qual ha permès incorporar una nova entitat federada: l’Associació Sociocultural Matissos.

     D’aquesta manera, ja som 7 les entitats creades i dirigides per les pròpies persones amb problemes de salut mental, que apleguem les nostres forces per promoure i enfortir el moviment associatiu, per la defensa dels nostres drets i per a que la veu del nostre col·lectiu tingui influència en les polítiques públiques.

    Matissos s’uneix a: ActivaMent, ADEMM, Emilia, Imagina, Ràdio Nikosia i Terraferma, enfortint així un procés federatiu que permet que un col·lectiu històricament discriminat, siguem escoltats als espais de presa de decisions de les polítiques sanitàries i socials. Alhora que el procés ens permet recolzar-nos mútuament per continuar creixent, desenvolupant projectes compartits i enriquint tota la xarxa associativa.

     Des de Veus continuarem treballant per ajudar al moviment associatiu en 1a persona a desenvolupar-se, enfortir-se i autorepresentar-se.

Formació Infermeria

     Aquest any, per primer cop, les pròpies persones diagnosticades d’un trastorn mental hem participat de la formació dels MIR, PIR i EIR de Salut Mental a Catalunya. El passat 29 d’abril. convidats pel Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de la Universitat Autònoma de Barcelona, els i les futurs professionals de Psiquiatria, Psicologia Clínica i Infermeria de Salut Mental han pogut aprendre sobre diversos temes fonamentals per al seu bon desenvolupament en el tracte i el tractament amb les persones que hauran d’atendre.

     Un total de 15 persones, entre usuaris dels serveis de salut mental i familiars, hem ofert una formació, integrant ensenyances conceptuals i experiències vivencials, sobre: l’Estigma, l’Empoderament i la Recuperació. Una oportunitat única per conèixer, de manera vivencial, que la recuperació és possible i que la manera com els i les professionals miren i tracten al pacient és molt important per fer front i superar el patiment psíquic.

     Una activitat realitzada conjuntament per ambdues federacions: Salut Mental Catalunya, que va aportar la mirada dels familiars als temes ensenyats, i la nostra Federació, Veus, en representació de les pròpies persones diagnosticades. Una experiència enriquidora per a totes les persones participants que esperem continuar desenvolupant en propers semestres.