Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona

Principis

  • Acceptar que escoltar veus (així com les experiències relacionades amb aquest fenomen) són experiències humanes vàlides.
  • Respectar el marc d’entesa i creences que té cada persona sobre les seves pròpies experiències.
  • Fomentar i permetre la seguretat i el benestar de tots i totes.
  • Promoure l’esperança.
  • Crear espais segurs on acudir i compartir experiències, i establir una xarxa de connexió més profunda.
  • Creure en la capacitat de recuperació i la capacitat de cada persona per prendre el control de les seves experiències i recuperar-se.
  • Treballar en col·laboració i de manera inclusiva amb altres serveis per desenvolupar el coneixement i l’ús d’estratègies holístiques orientades a la recuperació.
  • Fomentar i donar suport a la autodeterminació i empoderament.
  • Encoratjar els treballadors de l’àmbit de la salut mental, a les famílies i als amics a unir-se i convertir-se en els nostres aliats.

Història

En essència, l’enfocament de Hearing Voices va néixer d’una conversa entre dos experts; un d’ells, un expert de professió, i l’altra, una experta per l’experiència. El professor Marius Romme i la seva pacient, la escuchadora de veus Patsy Hage, juntament amb Sandra Escher van ser els fundadors del moviment de escoltadors de veus; i gràcies a les seves accions i valor, sumat als de moltes altres persones, ha estat possible que milers de persones arreu el món es puguin beneficiar d’aquesta manera d’afrontar l’escolta de veus.

El 1987, a Maastricht, Països Baixos, el professor Marius Romme, psiquiatre social i Patsy Hage, escuchadora de veus, van acudir a la televisió holandesa amb el suport de la periodista Sandra Escher per parlar de l’escolta de veus i demanar a les persones que escoltaven veus que es posessin en contacte amb ells.

Seguint el programa de TV:

  • 750 persones van respondre
  • A partir d’aquest grup, 450 persones havien sentit veus
  • 300 d’elles no les podien suportar
  • 150 eren capaces de manejar-les

La investigació que va seguir a aquests resultats va donar lloc a la creació a Holanda de la Fundació Resonance; el primer grup d’autoajuda vinculat a l’escolta de veus. Això va portar a la celebració de la primera conferència sobre escolta de veus a Maastricht, Holanda, al 1988, amb l’objectiu de donar a conèixer l’experiència de l’escolta de veus; el que finalment va conduir a la creació d’un moviment mundial que treballa per donar suport a la recuperació d’aquells que pateixen per l’escolta de veus.

En veure el que s’havia aconseguit a Holanda, el treballador de desenvolupament comunitari Paul Baker va portar l’enfocament al Regne Unit, al 1990. Només 13 persones van acudir a la primera conferència sobre escolta de veus del Regne Unit a Manchester. No obstant això, l’interès es va multiplicar ràpidament a mesura que els propis escoltadors van recollir el guant. Avui en dia hi ha més de 190 grups de veus només al Regne Unit.

Al voltant del món, grups de escoltadors de veus es reuneixen i parlen, compartint punts de vista i estratègies per recolzar-se els uns als altres, explicant les seves històries i explorant maneres per treballar amb (en lloc de contra) les seves veus, amb l’objectiu de reclamar el control i reconstruir les seves vides. A molts llocs, aquests grups han florit en petites i grans organitzacions que anomenem Xarxes de Escoltadors de Veus.

Un enfocament diferent

La psiquiatria biològica tradicional ha considerat els fenòmens de l’escolta de veus com “al·lucinacions”, “símptomes de psicosi” o “esquizofrènia”. De fet, habitualment es pensava que el que deien les veus i el significat que aquesta experiència tenia per a la persona implicada, no tenia sentit.

D’altra banda, històricament es pensava que parlar amb algú sobre les veus que escoltava era desaconsejable i probablement reforçava “l’al·lucinació”. El tractament amb medicació era (i encara és) considerat com el tractament de primera línia ofert als escoltadors de veus en el sistema de salut mental per part del model tradicional de psiquiatria biomèdica, i habitualment és recomanat (o legalment aplicat per la força, sota la Llei de Salut Mental de 1999) amb l’objectiu d’eliminar la veu/veus.

No obstant això, des de la perspectiva de molts escoltadors de veus (especialment aquells diagnosticats amb “esquizofrènia resistent al tractament”, això no és sempre tan eficaç com s’esperava.

Fins i tot durant els “tractaments” amb els “més innovadors” fàrmacs antipsicòtics atípics, aproximadament el 50% de les persones amb un diagnòstic d’esquizofrènia encara escolta veus. Tals tractaments sovint produeixen greus efectes secundaris (directes) discapacitants, els quals poden afectar la qualitat de vida de la persona i a la seva salut física. Aquesta combinació de problemes genera un dilema tant als escoltadors de veus com als prestadors de serveis. En resposta a aquest dilema, va emergir el Moviment d’Escolta de Veus.

La investigació col·laborativa entre Romme i Escher amb escoltadors de veus va provocar el sorgiment de l’Enfocament de Hearing Voices. La base de coneixements i estudis que s’ha creat ha canviat significativament la forma en què es comprenen i es respon davant els fenòmens d’escolta de veus avui dia.

Aquestes investigacions han demostrat que escoltar veus és una variació natural de l’experiència humana. Una investigació actual (Beavan, Read i Cartright, 2006) avala estudis anteriors que han indicat que l’escolta de veus és una experiència humana relativament comú, que necessita acceptació i suport (Tien, 1991; Romme i Escher, 1993; Romme i Escger, 1996; Milham i Easton, 1998; Beavan, Read i Cartrigh, 2006; Watkins, 2008; MacCarthy-Jones, 2012)

A més a més, des del principi ha hagut significants investigacions que mostren que hi ha una relació entre passats o recents esdeveniments traumàtics o emocionalment intensos (accident, divorci, mort d’un ésser estimat, maltractament físic o abús sexual, aventures amoroses, embaràs i part) i el començament de l’escolta de veus (Read, 1997; Hammersley, Read, Woodall i Dillon, 20085; Read and Bentall, 2010; Read and Bentall, 2012; Varese et al. 2012) – alguns suggerint 70% d’adults i 85% de nens (Escher i Rome, 2010; Romme i Escher, 2005)

Segons Martin (2000) les indicacions de Romme i Escher per canviar les percepcions arrelades sobre l’escolta de veus que haurien d’emprendre els professionals són:

  • Acceptar l’experiència dels pacients amb les veus
  • Intentar entendre el diferent llenguatge que utilitzen els pacients per descriure el seu marc de referència, així com els diferents llenguatges que usen les veus per comunicar-se.
  • Considerar ajudar l’individu a comunicar-se amb les veus.
  • Estimular el pacient a reunir-se amb altra gent amb similars experiències i a llegir sobre escoltes de veus, amb l’objectiu de disminuir el tabú i l’aïllament.

Font de l’article: Entrevoces