Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona

John Read

Bogeria… o sentit?

John Read va superar el trauma psicològic de una família disfuncional i un abús sexual a la infància. Les seves vivències i la seva curiositat el van portar a investigar la psique humana i a estudiar això que anomenem bogeria. Read ha resumit que el millor és tractar amorosament a pacients als que hem etiquetat com psicòtics i esquizofrènics. I ho argumenta en llibres com Modelos de locura o El sentido de la locura (Herder). Read valora el treball a Espanya del doctor Jorge Tizón i el seu equip d’atenció precoç a pacients amb risc de psicosis (amb el patrocini de la Fundació Llegat Roca i Pi) i m’anima a visitar InterVoiceOnline.org. Aquest Read m’ha semblat molt sensat.

Què és la bogeria?

El terme per definir comportaments inusuals a una cultura determinada.

La bogeria… és cultura?

Clar!!! Conec a fons la cultura maori, i sé que a aquella cultura no es símptoma de bogeria escoltar veus.

No?

Aprenen des de nens que això encaixa amb la normalitat… i ningú s’espanta! Ningú creu que un està boig només per escoltar veus…

Aquí sí, aquí et porten al metge…

Allà entenen que és un ancestre que acudeix a ajudar-te. Ho agraeixes… i a una altre cosa!

Doncs si jo escolto veus, si m’espantaré!

Perquè t’han ensenyat que això és estar malament del cap, malalt, i t’internaran, tractaran…: vius amb aquest relat temorós.

Escoltar veus, llavors, no és patològic?

Per la espècie humana, no és res estrany escoltar veus i veure visions: és part de la nostra naturalesa! El 15% de la gent escolta veus.

No sabia això, expliqui-m’ho…

Miri, el 80% de les persones majors de 60 anys que ha perdut a la seva parella o algun ésser molt estimat… el sentirà o el veurà en algun moment durant el primer any del dol!

Tantes persones?!

Però preferim no comentar-ho amb ningú…

Li ha passat a vostè?

Un bon amic meu es va matar en un accident de cotxe… ho vaig lamentar tant… A l’endemà se’m va aparèixer, va venir a acomiadar-se de mi…

Hi ha explicació científica?

El primer és acceptar el fet sense fer-ne un problema, doncs el que ajuda no és saber com ocorre, sinó entendre què significa!

I què significa?

És un missatge a encaixar en la biografia de qui ho viu! Però el psiquiatre, en comptes de escoltar al pacient… el dopa! Hauria de veure com encaixa el missatge en el seu relat vital.

Ho anomenem bogeria… i és un missatge?

Sí. El psiquiatre té que aconseguir, amb humilitat, sensibilitat i paciència, que el pacient es converteixi en l’autor del relat de la seva vida…

I no ho fan així els psiquiatres?

A Espanya, els professors universitaris de psiquiatria, cobren de la indústria farmacèutica! En aquestes condicions… em faria vergonya ser psiquiatre a Espanya.

En la resta del món no és així?

També a Estats Units… I m’avergonyeix que dilapidem fortunes buscant el gen de la bogeria, de l’esquizofrènia: no existeix!!! No hi ha arrel biològic de la bogeria.

On tindríem que buscar, doncs?

En el propi relat del pacient, insisteixo. Donar-li drogues antipsicòtiques… si es una bogeria!

Tan contraproduent són?

Perjudiquen més que beneficien, pel que tindrien que prohibir-se. Redueixen deu anys la vida del pacient medicant així!

En què casos si es beneficien?

Només per tranquil·litzar al pacient durant una crisi: això és només una tercera part dels casos.

Aconsellaria als pacients abandonar ara mateix els antipsicòtics?

Què ningú deixi ell sol la medicació! És arriscat. Dialogueu amb el psiquiatre i demaneu-li ajuda per contactar amb grups de teràpies mentals sense fàrmacs, que n’hi ha.

Com tracta vostè als seus pacients?

Un cas: un portava trenta anys medicant-se perquè es sentia observat i espiat i volia convertir-se en dona. Van ser suficients sis mesos conversant amb ell per entrar en la seva lògica i ajudar-lo a millorar.

Conclusió?

La bona qualitat de la relació terapeuta-pacient és el més curatiu que hi ha. No existeix millor medicina!

Algun consell pel terapeuta?

Escolta al pacient amb paciència, sense fer-lo sentir malalt mental i sense jutjar-lo.

Alguna altre evidència científica sobre el que anomenem bogeria i el seu tractament?

En països africans, és la pròpia bogeria la que cura: els xamans provoquen brots psicòtics amb drogues, amb fins curatius…

Amb quins resultats?

La dada científica és que dos terceres parts dels psicòtics es recuperen a l’Àfrica. Aquí només recuperem a una tercera part. N’aprenguem!

Que li va portar a aprendre psicologia?

La necessitat de comprendre’m a mi mateix.

Què li passava?

Dels 11 als 13 anys vaig ser víctima d’abusos sexuals per part del director del meu col·legi. No entenia què estava passant i em vaig venjar del món suspenent-ho tot…

Quins efectes té un abús?

Si no es repara, és un trauma psíquic que pot derivar en psicosis i esquizofrènia.

És molt freqüent l’abús sexual?

A Occident, el 20% de les nenes i el 15% dels nens pateixen abusos sexuals…

Amb afectes iguals en nens i nenes?

La nena s’aïllarà d’altres nens. El nen abusarà psicològicament de altres nens.

Com tenim que actuar davant d’un abús?

Es té que allunyar a l’abusador. I preguntar al nen i escoltar-lo. I fer-li entendre que ell no ha actuat malament. I ajudar als progenitors innocents. I donar molta estima i amor al nen! Si així es fa, es refarà.

Pot passar-li alguna cosa pitjor a un nen?

També és molt traumàtic cridar-li, renyar-lo, esbroncar-lo contínuament… I molt pitjor quan és més jove, perquè es malmeten més els reguladors neuronals de l’estrès.

Amb quines conseqüències?

Tu digues-li al nen contínuament que és molt dolent o un desastre… i serà fidel a aquest relat, perquè els nens creuen íntimament  als seus pares. I serà dolent i serà un desastre. I psicòtic, depressiu… i eventual suïcida.

(Entrevista Publicada a La Vanguardia el 26/05/2012)