Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona

Eleonor Longden

     Durant el seu primer any d’universitat, Eleanor Longden va començar a sentir veus: un narrador descrivint les seves accions en el transcurs del dia. Diagnosticada d’esquizofrènia, Longden va començar el que ella descriu com una “guerra civil psíquica”, lluitant per aturar les veus segons aquestes es tornaven antagòniques. El que la va ajudar va ser alguna cosa que no s’esperava: fer les paus amb elles. Aprenent a veure a les veus com una font d’entesa en lloc d’un símptoma, Longden va recuperar el control.

     Com és això d’escoltar veus? Llegeix les FAQs d’Eleanor, en què t’explica tot el que vas voler saber sobre l’escolta de veus, amb el seu toc d’humor i honestedat.

Alguna vegada les teves veus parlen entre elles (excloent-te)?

     A vegades. Fa temps solien parlar de mi molt més, però ara normalment em parlen a mi directament. I quan parlen sobre mi, solen ser afalacs o paraules d’ànim. O, de vegades, parlen sobre alguna cosa que em preocupa i discuteixen possibles solucions. Hi ha una veu en concret que sol repetir frases d’ànim a les altres. Una recent va ser: “Si pots fer alguna cosa per solucionar-ho, no tens per què preocupar-te, i si no pots fer res, no serveix de res preocupar-se!“.

Les veus sonen com si vinguessin d’dintre del teu cap o per mitjà de les teves orelles?

     Aquesta és una altra de les coses que ha canviat una mica amb el temps. Solien ser més externes, però ara tendeixen a ser internes o bé externes però molt properes a les meves orelles. També pot variar depenent de quina de les veus parli.

Què trobaries a faltar si perdessis les veus? Et sentiries sola?

     Les meves veus són una part important de la meva identitat -literalment, són part de mi- així que sí, les trobaria a faltar si s’anessin. De fet, hauria de fer una assegurança, perquè si de veritat es van algun dia em quedaré sense feina!!! Això em resulta extraordinari tenint en compte quant desesperada vaig estar per desfer-me d’elles, però m’aporten un munt de coneixements sobre mi mateixa i manegen un ric repertori de records i emocions. També són molt útils quan parlo en públic, ja que solen avisar-me si se m’oblida alguna cosa. Poden ser útils fins i tot en les proves de cultura general!!! Una d’elles solia recitar-me les respostes durant els meus exàmens de la universitat. Peter Bullimore, membre de la xarxa anglesa de Hearing Voices, va publicar un un preciós conte infantil que li van dictar les seves veus.

Alguna vegada les teves veus se superposen? Poden estar d’acord entre elles?

     Algunes vegades parlen alhora, però no dient les mateixes coses a l’uníson. He conegut gent que les seves veus sí que ho fan, com si fossin un cor. Una altra gent descriu veus que sonen com una penya de futbol, ​​o com un grup de gent parlant a una festa. Fa poc a una conferència vaig escoltar una cosa increïble: que la gent que és sorda de naixement no escolta veus, sinó que veu mans interpretándoles signes.

Escoltes les veus tot el temps? Per exemple, fins i tot durant el sexe? Has de manar callar quan estàs veient una pel·lícula?

     No, no tot el temps!!! Encara que solen estar més actives (i de vegades més negatives o antagòniques) quan estic estressada. No obstant això, fins i tot això pot ser-me d’ajuda, ja que és un avís perquè em prengui un temps de descans i em cuidi. Ara em porto molt millor amb elles, així que quan es fiquen i els demano que guardin silenci de forma tranquil·la i respectuosa, el 99% de les vegades ho fan.

Pots fer que alguna veu en concret aparegui quan vulguis?

     Sí, de vegades. De fet això és una cosa que vaig utilitzar fa diversos anys durant la teràpia. El meu terapeuta em deia, per exemple, “m’agradaria parlar amb la veu que està molt enfadada” o “amb la veu que parla molt sobre [un fet especialment traumàtic]” i llavors dialogava amb ella.

Hi ha moments en què vols escoltar les veus, o intentes sempre fer que estiguin callades?

     Algunes vegades discuteixo amb elles dilemes o problemes, o els demano opinió sobre les meves decisions, encara que mai els deixaria ordenar-me una cosa que jo no voldria fer. És com negociar amb diferents parts de tu mateixa per arribar a una conclusió amb la qual “tothom” estigui content. Per exemple, pot haver-hi una veu que representa una part de mi molt insegura, i aquesta tindrà unes necessitats diferents que les d’una altra part de mi que vol sortir al món i ser escoltada. O les necessitats d’una veu molt racional i intel·lectual, poden semblar incompatibles amb les d’una altra molt emocional. Però així puc identificar el conflicte en el meu interior i intentar resoldre-ho. És bastant poc freqüent a dia d’avui que hagi de manar callar, ja que no es fiquen o s’imposen sobre mi com solien fer-ho abans. Si arriben a tornar-se agressives, és important per a mi entendre el perquè, i sempre hi haurà una bona raó. Generalment serà un senyal d’algun tipus de conflicte emocional, i llavors aquest podrà ser abordat d’una manera positiva i constructiva.

Alguna vegada confons la teva veu interior amb “les veus”?

     No, se senten bastant diferenciades.

Quan parles amb les veus, reaccionen de diferent manera si parles en veu alta a si només penses la resposta?

     Ja no sòl respondre’ls en veu alta, però no reaccionarien de manera diferent a quan els “parlo” internament.

Quina és la diferència entre esquizofrènia i escolta de veus?

     Mentre que les experiències que són etiquetades com a símptomes d’esquizofrènia -i l’angoixa associada a les mateixes- són molt reals, la idea que hi ha una condició concreta anomenada esquizofrènia amb una base biològica està sent discutida a tot el món. Tot i que la escolta de veus està associada amb una sèrie de diferents condicions psiquiàtriques (incloent moltes no-psicòtiques), hi ha molta gent sense cap història de problemes de salut mental que escolta veus. També està àmpliament reconeguda com a part de diferents experiències espirituals i culturals.

Et sents millor compresa per altres escoltadors de veus?

     Ells poden entendre de forma més exacta el que se sent, però he tingut la sort de conèixer algunes persones no-escoltadores de veus realment empàtiques i imaginatives que també volen entendre-ho de veritat. Referent a això, crec que en realitat hi ha molta més continuïtat entre les veus i l’experiència psicològica diària del que molta gent se n’adona. Per exemple, tothom sap el que és tenir pensaments intrusius. I la majoria coneixem la sensació de tenir diferents parts de nosaltres mateixos: una part molt crítica, una part que vol agradar a tothom, una part preocupada pels esdeveniments negatius, una part juganera i irresponsable que es fica en embolics, etc. Crec que, encara que les veus solen sentir-se com quelcom més desconegut i extern, formen part d’un procés similar.

Què fa que les veus parlin més unes vegades que altres?

     Normalment experiències emocionals, tant positives com negatives. Al principi, identificar aquests desencadenants era de molta ajuda perquè cobrés més sentit el per què les veus hi eren i el que representaven.

 Alguna vegada les veus et fan partir-te de riure?

     Sí, a vegades!!! Algunes poden tenir un humor molt feridor, molt insolent, mentre que altres tenen un cinisme jocós com el de Bill Hicks. A veure, potser no tant com Bill Hicks. Però això serea genial… Tenir a Bill Hicks al te cap!!!

     Font original: http://blog.ted.com/2013/08/08/everything-you-ever-wanted-to-know-about-voice-hearing-but-were-too-afraid-to-ask/