El passat dimecres 25 de novembre, els Mossos d’Esquadra van agredir amb una pistola elèctrica a la Paula Parra, una noia de 26 anys que acudia al CAP Creu de Barberà de Sabadell per visitar-se amb la seva psiquiatra.
En aquest comunicat no volem entrar a detallar la situació que va viure la Paula. Us deixem l’enllaç de la seva entrevista on ella mateixa explica els fets (https://www.cuatro.com/todoesmentira/paula-parra-detenida-mossos-pistola-taser_18_3049995315.html). El nostre objectiu amb aquest escrit és clar: denunciar l’actuació dels Mossos d’Esquadra i dels sanitaris del CAP i exigir als òrgans de govern que es prenguin les mesures necessàries perquè situacions com aquestes no segueixin passant.
Per una banda, considerem l’actuació dels Mossos d’Esquadra de violència desproporcionada, humiliant i que vulnera els drets humans. Ens genera por i tristesa que els nostres cossos de seguretat tinguin com a eina per mantenir l’ordre i/o gestionar una situació complicada el sotmetiment amb dolor. Ens sembla totalment aberrant i inacceptable.
Aquestes consideracions es veuen fonamentades pel document d’Amnistia Internacional (2006), on s’exposa que les pistoles elèctriques per “la seva capacitat per a infligir dolor per mitjà de descàrregues múltiples i prolongades fa que siguin, intrínsecament, susceptibles de ser emprades per a cometre abusos. Aquest tipus d’ús sembla vulnerar les normes internacionals, que exigeixen que la policia empri la força només quan sigui “estrictament necessari”, i en proporció a l’amenaça a la qual faci front.” Tanmateix, en el document, “L’organització ha expressat preocupació perquè molts departaments de policia empren armes elèctriques com a opció de força habitual per a sotmetre a persones que es neguen a obeir una ordre o que estan pertorbades i que no representen un risc greu.”. Més enllà d’Amnistia Internacional, l’Estat espanyol el 2008 va signar i va ratificar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) de l’any 2006, on es definia aquestes intervencions forçoses com a tortura, tractes inhumans, cruels i degradants.
Per altra banda, creiem que la intervenció de la psiquiatra va ser falta d’empatia, humanitat i flexibilitat, ja que es va prioritzar una actuació de control vers prendre mesures d’acompanyament i ajuda. Necessitem un sistema sanitari que en moments de vulnerabilitat ens sostingui i ens cuidi, no que ens controli i ens castigui.
Davant d’aquests fets, i com a entitat de la salut mental destinada a la defensa dels nostres drets i a donar veu al nostre col·lectiu perquè tingui influència en les polítiques públiques, demanem:
• Una revisió i actualització del protocol sobre la regulació de l’ús dels dispositius conductors d’energia per part dels membres de la Policia de la Generalitat (Mossos d’Esquadra), per tal que s’ajusti al Marc jurídic de la CDPD i les recomanacions d’Amnistia Internacional.
• Una tasca de conscienciació i formació dels cossos policials sobre els efectes de la vulneració dels drets humans en les seves actuacions, concretament en salut mental. Tanmateix, creiem necessària la mateixa tasca pels sanitaris, per tal d’aconseguir una atenció que prioritzi la dignitat de la persona per sobre dels protocols i altres condicionaments.
Més enllà de les nostres propostes exigim al govern i a les institucions sanitàries que prenguin les mesures que creguin convenients per tal de poder oferir alternatives que acompanyin i ajudin a les persones en aquestes situacions. També volem afegir que ens adherim al prec d’Amnistia Internacional que “demana a tots els governs i organismes encarregats de fer complir la llei que deixin d’utilitzar armes elèctriques i dispositius similars […] o bé limitin el seu ús a situacions en les quals estaria justificat que els funcionaris recorreguessin a la força letal, quan no hi hagi alternatives menys lesives”.
No volem que la violència prengui el lloc de la humanitat, el respecte i les cures i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir drets que ens acullin i ens cuidin davant les injustícies i les desigualtats.
Observatori de Drets en Salut Mental.
Leave a Reply