La jurista i membre de l’Observatori de Drets de la Federació Veus, María Àngels Porxas, va posar sobre la taula els drets de les persones amb diagnòstic de salut mental en la xerrada “Salut Mental: Autonomia i Llibertat”, organitzada per BCN Salut Mental i moderada per Anna Pujol a la Casa del Mar de Barcelona.

Porxas va explicar els marcs jurídics principals dels drets en aquest àmbit, com són: la Resolució del Consell dels Drets Humans sobre Salut Mental i Drets; la Convenció de l’ONU sobre el Dret de les Persones amb Discapacitat; l’Inform Relator Especial de Nacions Unides sobre Salut Mental; i el Dret a la salut i la Llibertat.

Segons la jurista el principal problema de l’aplicació d’aquestes convencions és que “no hi ha un òrgan que implementi en l’àmbit internacional aquest drets. El nivell d’implementació depèn de cada estat”. Fins i tot, hi ha un reconeixement global del fet que hi ha discriminació i coacció en salut mental. Espanya va acceptar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat a l’any 2007.

Un canvi de paradigma

Maria Àngels Porxas va explicar que per garantir aquest dret és necessari un canvi de paradigma del model mèdic actual en el qual l’usuari és l’objecte de la política i cura assistencial, a un model social en el qual sigui el subjecte dels drets.

De fet, segons la jurista els ingressos involuntaris per raó de malaltia mental i la incapacitació judicial són discriminatoris i contraris als Drets Humans.

El marc normatiu actual és un obstacle per a la “revolució” en l’atenció a la salut mental perquè legitima les pràctiques coercitives, dóna la càrrega social als professionals de la salut i està centrat en el consentiment informat. En definitiva, es tracta d’un model biomèdic i d’asimetries de poder perquè tot el finançament està enfocat en el nivell mèdic dominat per la indústria farmacèutica.

La salut mental és també una qüestió de justícia social

Estratègies per a una atenció lliure de coerció

 

Porxas va senyalar que és necessària una atenció lliure de coerció per garantir els drets humans en salut mental. Per això, va posar sobre la taula les següents estratègies:

• Accions per una atenció a la salut mental basada en drets.
• Alternatives a la coerció, com per exemple el diàleg obert que utilitza Finlàndia.
• L’intercanvi de bones pràctiques internacionals.
• Augmentar la participació dels moviments en Primera Persona en la presa de decisions polítiques i estratègiques.
• El Document de Voluntats Anticipades (DVA) y el Pla de Decisions Anticipades.

Finalment, va tenir lloc un intense debat en el que van participar persones del públic, entre les quals hi havia usuaris, familiars i professionals de la salut mental.